//
Funcionament

Tenint en compte el funcionament que ha tingut l’Assemblea Ciutadana des dels seus orígens es poden parlar de dos tipus de formacions a nivell estructural totalment complementàries que definirien el funcionament i l’organització de l’assemblea. Aquestes dues configuracions són l’estructura divisionalitzada i l’adhocràcia.

L’estructura divisionalitzada consisteix en un conjunt d’unitats semi-independents supeditades a una unitat central, traduint açò a l’Assemblea Ciutadana ens trobem amb un conjunt de grups de treball semi-independents supeditats a l’Assemblea Ciutadana. Cada grup de treball té plena autonomia per a prendre decisions sempre dins dels principis de l’assemblea i de les línies generals que aquesta haja marcat, les decisions sobre aspectes que afecten tota l’organització han de ser preses en l’Assemblea Ciutadana

Les decisions dins de cada grup de treball es van prendre pels membres que els integren mentre que les decisions en l’Assemblea Ciutadana es van prendre mitjançant consens entre totes les persones assistents i que pertanyen a un grup de treball o col·laboren activament amb els grups de treball.

Per tant, com a resum, es proposa una organització amb grups de treballs independents i autònoms però que haurien d’emmotllar-se als acords de l’Assemblea Ciutadana i també als seus principis i objectius.

En segon lloc tenim l’adhocràcia. Aquest terme fa referència a l’absència de jerarquia i de burocràcia. L’objectiu de l’adhocràcia és la detecció de noves oportunitats, la solució de problemes i l’assoliment de resultats incentivant la creativitat individual com a via cap a la renovació organitzacional, per tant l’adhocràcia és adequada per dos motius: en primer lloc ha estat la nostra forma de funcionar encara que no l’hem anomenat pel seu nom, d’altra banda, concorda amb les fins de la nostra assemblea.

El funcionament adhocràtic es proposa com una manera de funcionament intern per a cada grup de treball. Es potencia la iniciativa i la motivació individual i es proposa que cada vegada que es vaja a realitzar un projecte o activitat aquesta siga valorada per l’Assemblea Ciutadana i si hi ha consens es crea un grup ad-hoc de persones interessades en la seua realització que tindrà total responsabilitat sobre el mateix. En aquest punt també s’admet la possibilitat que un grup de treball es mantinga al llarg del temps si realitza activitats similars.

Solament existiran tres comissions: Logística, Jurídica i Comunicació i serà responsabilitat de cada grup de treball demanar suport a aquestes comissions si els cal.

El primer pas dins de l’Assemblea Ciutadana serà comprovar els progressos de cada grup de treball, per a això cada grup de treball ha de tenir un portaveu que haurà de ser designat pel grup de treball i amb caràcter rotatori perquè expose els progressos. Dins de l’Assemblea Ciutadana, així com dels grups de treball, es requerirà un moderador encarregat d’elaborar l’ordre del dia, llegir l’acta del dia anterior i desenvolupar una nova acta.

S’han establert dues formes de relacionar-se amb l’Assemblea Ciutadana: el membre que podrà participar en l’Assemblea Ciutadana, constarà com a membre en la persona jurídica i participarà en els grups de treball i el col·laborador, que podrà participar en l’Assemblea Ciutadana però no en el seu consens. El col·laborador podrà proposar activitats a l’Assemblea Ciutadana i haurà de formar un grup de treball per a realitzar aquestes activitats, amb la qual cosa es convertirà en membre de l’assemblea i constarà obligatòriament en la persona jurídica.

Protocols d’actuació

Els protocols d’actuació són procediments per al funcionament intern de l’Assemblea Ciutadana:

Planificació de la programació: Es crea de forma comuna per a tota l’Assemblea Ciutadana una programació per a períodes quadrimestrals. De forma extraordinària podria incorporar-se alguna activitat de manera justificada.

Guions d’activitats: Cada proposta ha d’anar acompanyada d’un dossier explicatiu i plans d’actuacions per a desenvolupar la iniciativa de forma detallada (horaris, pressupost, etc). Les propostes s’han de presentar prèviament en l’Assemblea Ciutadana, i ja exposats, amb gent disposada a portar-ho endavant, desenvolupar-ho en un grup de treball.

Mecanisme de resolució de conflictes

En el moment que una persona forma part de l’Assemblea Ciutadana accepta els principis d’aquesta. No obstant, es poden donar circumstancies en les quals les actuacions d’individus integrants o les seues propostes atempten contra el principis d’aquesta. També poden donar-se situacions d’incertesa que no hagen pogut ser prevists anteriorment.

En tots aquests casos de conflicte, qualsevol membre pot plantejar un procediment que formaria part de l’ordre del dia de la següent reunió, on arribat el moment, els membres opinarien i de forma consensuada s’arribaria a una solució.

Per a agilitzar futures resolucions de conflictes, la solució consensuada del problema s’afegiria a la llista de protocols d’actuació.

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Estadístiques

  • 1.731 visites
%d bloggers like this: