Aquestos són els principis i conceptes bàsics amb els que treballem:

Autonomia individual: concepte ètic i polític basat en que l’individu és sobirà de si mateix i, per tant, l’únic capacitat per a prendre les decisions que a li afecten. D’aquesta manera les relacions socials han de desenvolupar-se a través de pactes voluntaris entre individus lliures, no deixant en mans de tercers el control de les regnes de la seua pròpia vida i dotant la persona del dret moral d’autogovernar-se i de la responsabilitat sobre si mateixa.

Autonomia responsable: sistema d’organització en el qual un individu o un grup té autonomia per a decidir què fer, però se sent responsable del resultat de la decisió. L’existència de la responsabilitat requereix d’autoorganització per a arribar a les metes establertes. Límits ben definits com poden ser agendes programàtiques amb obligacions o metes a assolir, terminis, entre altres.

Federalisme social: tractat sobre la unió de comunitats autogovernades i sobiranes a través de diferents nivells de federacions i confederacions locals, comarcals, regionals o nacionals de tal manera que el poder polític es distribueix i flueix des d’allò particular cap a allò general, és a dir, de la base a la confederació màxima amb el propòsit d’evitar el centralisme, la burocràcia i tota jerarquia de poders.

Suport mutu: és un terme utilitzat en la teoria d’organitzacions que descriu com la cooperació, la reciprocitat (en l’intercanvi de recursos, habilitats i serveis) i el treball en equip, acostuma a significar un benefici mutu per als individus cooperants. Des d’aquesta aproximació teòrica, s’afirma que el “suport mutu” (o ajuda mútua) comporta els millors resultats a llarg termini.

Associació voluntària: organització de dret privat l’existència del qual és el resultat de la iniciativa pròpia de qui s’uneix per a complir els propòsits de l’associació.

Horitzontalitat: pràctica organitzacional que implica desenvolupar o incentivar un poder de decisió i participació igualitari entre els individus que conformen una organització.

Consens: procés de decisió que busca no solament l’acord de la majoria dels participants, sinó també persegueix l’objectiu de resoldre o atenuar les objeccions de la minoria per a arribar a la decisió més satisfactòria.

Minoria activa: funció d’un grup social minoritari que intenta fer visible un problema o propagar una solució social per a traure a la població de la indiferència.

Política prefigurativa: és un terme que descriu com les maneres d’organització i tàctiques realitzades han de reflectir amb exactitud la societat que es busca.

Autogestió: forma de gestió cooperativa en la qual participen tots els seus integrants de forma lliure i igualitària i amb independència de factors externs a la mateixa.